L’origen britànic dels creadors de la colònia de Borgonyà va influir en el fet que des dels seus inicis s’hi jugués a “football”. Durant el primer període, es jugava a l’entorn de les instal·lacions fabrils, tot i que davant de l’èxit de l’activitat aviat es va plantejar la possibilitat de construir un camp propi. El dia 12 d’octubre del 1924 va inaugurar-se el primer camp de futbol i les casetes de vestidors per als jugadors i àrbitres. En aquesta data es va celebrar el primer partit, entre el Sant Andreu i Torelló, tot i que dos dies abans l’equip local ja havia fet un amistós contra la Farga d’Ordeig. Des d’aleshores, el nou equip de la colònia, el C.D. Borgonyà, vestits amb ratlles verticals de color negre i blanc, van disputar diversos campionats per la comarca.

Els aiguats de l’any 1940 es van emportar el camp de futbol, tot i que l’empenta que tenia l’entitat, que ja comtava amb 108 socis, va suposar que el camp fos reconstruït poc després. Des dels seus origens, l’entitat esportiva depenia de la junta de la societat del Casino. Una nova riuada, l’any 1982, va tornar-se a emportar el camp, però entre els veïns i els socis, empesos per l’eufòria de l’ascenció a segona regional, el van tornar a construir aviat. Durant l’octubre de 2018 una nova riuada ha tornat a inundar el camp de futbol i el xiringuito. Actualment està en procés de rehabilitació.

El camp de futbol i els vestidors estan situats a l’extrem de ponent de la colònia Borgonyà, al costat del riu Ter i el pont. El camp amida 100 metres de llarg per 70 d’ample i està plantat amb gespa natural. A la banda de ponent trobem les banquetes dels visitants i dels locals, amb el marcador a la part superior. Al costat de llevant hi ha un edifici de planta rectangular que constitueix el vestidor. Consta d’un sol nivell d’alçat i té la coberta a quatre vessants, amb dos característics gablets a la part frontal, pintats amb línies verticals blanques i negres. Davant de la façana hi ha un porxo que cobreix els accessos, d’arc pla arrebossat. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.

 

Bibliografia

COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.
Lloret Blackburn, M. (2011). Mapa de Patrimoni Cultural de  Sant Vicenç de Torelló. Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló.