Durant la primera fase d’expansió de la colònia Borgonyà, durant la dècada de 1920, es va dotar a la colònia d’un major nombre de serveis per als treballadors. Entre aquests, destaca l’existència d’una “casa-cuna”, on els obrers podien deixar els seus fills fins que acabés la jornada laboral. El servei s’inaugurà l’any 1928 al carrer Escòcia, número 29. No serà fins a l’any 1952 que es construirà l’edifici actual, on hi havia millors condicions.
La casa cuna està situada al principi del carrer Girona, a xaloc de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta en forma de “U”, que es troba envoltat d’un espai enjardinat. Consta d’un sol nivell d’alçat i té la coberta composta a quatre vessants. El frontis té la part central enretirada del plom del mur, que constitueix l’accés a l’edifici. Aquesta part està definida per un petit porxo sostingut per pilars de fusta. Les obertures són totes d’arc pla arrebossat i es distribueixen de forma regular per les façanes. Sobre la porta d’accés hi ha un relleu decoratiu de fusta on s’hi representa una dona abraçant un infant. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol de pedra.
