Església

La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l’any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l’ermita s’hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d’un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l’ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L’any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l’any 1898, amb l’assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l’ensenyament a través de monges i capellans.

La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s’hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l’absis no marcat en planta. Es composa d’una sola nau dividida en quatre trams a través d’arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s’obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d’uns graons i incorpora, al costat de l’altar, un portal d’arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l’any “1706” amb una creu intercalada, que probablement constitueix l’únic vestigi conservat de l’antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s’obre un portal d’arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s’obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d’arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l’edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L’accés al temple es fa a través d’una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d’arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l’anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d’arc de mig punt on s’hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà.

Rectoria i antiga escola dels nens

L’església de la Mare de Déu de Borgonyà va ser consagrada l’any 1898 pel bisbe Morgades, juntament amb les escoles dels nens. En aquest edifici, a banda de l’escola, s’hi van habilitar les habitacions del capellà i la casa de la família de l’ermità. El primer mestre de l’escola va entrar l’abril de 1898 i va ser el capellà Ramon Vila, vicari de Sant Vicenç. A partir de 1910, des de l’empresa es comença a veure la necessitat que el mestre docent tingués una titulació. Per aquest motiu, va assumir la despesa de donar-li la formació oportuna al capellà. El mateix director de la fàbrica feia exàmens als alumnes i es premiava amb un regal als alumnes més destacats a final de curs. La proclamació de la República va suposar que, vers l’any 1934, es contractés un professor titulat i el capellà quedes relegat com a adjunt. Després de la Gerra Civil el capellà tornà a exercir de director de l’escola. L’any 1956 es va començar a construir la nova escola, ja que aquesta quedava petita a causa de l’augment de la població.

L’edifici de l’escola i habitatge del capellà i de l’ermità es troba situat a la part residencial de la colònia Borgonyà, entre els carrers Girona i Catalunya. Està adossat a la façana de llevant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà. És una construcció de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d’arc pla amb guardapols, excepte els portals dels extrems que són d’arc de mig punt arrebossat. Les finestres del segon pis són biforades, separades per una columneta amb capitell motllurat, sobre la qual s’incorporen relleus decoratius. Els nivells de forjats estan definits per una cornisa amb rosetes decoratives. El ràfec està rematat per una cornisa dentada. La mateixa composició d’obertures i elements decoratius es reprodueix als pisos superiors de la façana de llevant, entorn dos eixos compositius. La façana posterior està formulada de forma més senzilla, amb obertures d’arc escarser arrebossat sense elements ornamentals. El revestiment dels murs exteriors es manté arrebossat.