La Colònia Borgonyà és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Si be la part més remarcable és l’arquitectura característica de Borgonyà, aquestes edificacions no es poden valorar soles sinó en el conjunt de la colònia, en la qual els jardins tenen un paper molt important.
A la part residencial de la Colònia Borgonyà s’inclouen nombrosos parterres i espais enjardinats oberts que li donen un aspecte típicament anglès. Els parterres davant de les cases presenten arbres en alineació, la majoria d’ells moreres, entre els que s’intercalen rosers i d’altres plantes ornamentals. Als espais entre carrers i les petites places hi ha plantades espècies arbustives retallades, seguint una influència pròpia dels jardins de tipus francès. També destaca la presència de plantes enfiladisses, en especial de la glicina del Casino.
Podem trobar diversos arbres remarcables, molts d’ells poc habituals de veure en zones urbanes. El teix monumental del jardí de la rectoria, els boix grèvols que hi ha al carrer Paisley i a l’antic menjador de la fàbrica, els avets del carrer Girona i al carrer Canal son arbres poc comuns en zones urbanes i que a la Colònia Borgonyà han trobat un àbitat favorable per desenvolupar-se en el seu màxim esplendor. No hem d’oblidar però els Pàtans de la Zona esportiva, amb unes dimensions importants.
Actualment només es conserva una part dels enjardinaments que hi va arribar a haver a la Colònia Borgonyà. Només part del Carrer Girona i la plaça de l’inici del carrer Barcelona han conservat l’enjardinament d’estil Francès. Fotografíes històriques mostren que el parc del llac (anomenat el Lago pels Borgonyencs) o el carrer Fabra havien tingut un enjardinament molt treballat amb boixos retallats que actualment ha desaparegut.
No hem d’oblidar que la Colònia Borgonyà ha patit molts canvis en els seus 125 anys d’existència. Les successives ampliacions varen motivar la instauració de nous jardins, però la necessitat d’ampliar alguns carrer per permetre el pas de cotxes varen motivar la destrucció d’alguns jardins, sobretot als carrers Girona i Fabra, i més tard el tancament de la fàbrica varen provocar una gran reducció en els enjardinaments.
El Pla Director del Verd Urbà que ha començat a aplicar l’Ajuntament ha de permetre preservar els jardins amb més valor que s’han conservat, i alhora homogoeneitzar els altres, ja que algunes modificacions s’han fet amb criteris poc encertats.
